Els alumnes del col·legi han participat al concurs de poesia organitzat pel Rectorat de l’Acadèmia de Montpeller.

La Lou Christine, alumna de 3A ha guanyat el Premi de Col·legis amb el poema Descendència.

La Lou recollint el seu premi al Rectorat de Montpeller

Descendència

Vaig morir fa ara molts anys.
Vaig morir sens adonar-me’n.
No ho vaig entendre molt bé
I ara us ho diré:

Vaig néixer fa encara més anys.
Eri lo més gran de tot,
El més parlat.
Sóc la base de tot lo que es parla ara.

El francès, l’occità, el català,…
Tots són fills meus.
Sóc l’arrel, el tronc.
I ells són les branques, les fulles.

No vaig entendre per què vaig morir.
Pensava que només lo que és viu,
Pot morir un dia.

Ara que marxo, que m’evadeixo
Deixo lloc als meus fills i,
Per fi ho entenc:
Aliquid vivere!
LOU CHRISTINE
3a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
22/1/2016

i aquí trobareu els altres poemes presentats:

La història de la llengua
La història de la llengua
pot ser teva o meva …

Per haver arribat a poder parlar
en llengua catalana
hem hagut de combatre
i encara hi sem!
Però la llengua s’està perdent.
Què passarà si no la guardem?

Imagineu …
La gent perdria el seu origen!
Unes arrels potser molt importants
per moltes persones.
Si aqueixa llengua no fos aquí
hauríem perdut la nostra originalitat!
VANINA COUTURIER i JUSTINE CHANEAC
6a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
21/1/2016
Descendència

Vaig morir fa ara molts anys.
Vaig morir sens adonar-me’n.
No ho vaig entendre molt bé
I ara us ho diré:

Vaig néixer fa encara més anys.
Eri lo més gran de tot,
El més parlat.
Sóc la base de tot lo que es parla ara.

El francès, l’occità, el català,…
Tots són fills meus.
Sóc l’arrel, el tronc.
I ells són les branques, les fulles.

No vaig entendre per què vaig morir.
Pensava que només lo que és viu,
Pot morir un dia.

Ara que marxo, que m’evadeixo
Deixo lloc als meus fills i,
Per fi ho entenc:
Aliquid vivere!
LOU CHRISTINE. 3a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA. 22/1/2016
Lluitar per parlar? O parlar per lluitar?
Podem aprendre a parlar,
Per dir el que podem pensar.
Si ens treuen aquesta llibertat,
Com ens podem expressar?

Si ens treuen la llengua,
Aquesta no l’oblidarem,
No pararem d’aprendre-la
I no la deixarem.

Amb la llengua ens representem,
Aixecarem la bandera,
I junts cantarem,
L’himne del nostre país.

Si no existien les paraules,
Com seria el món?
Cap manera d’expressar,
Les idees que podem pensar.
JULIÀ BILLÉS
3a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
21/1/2016
Les nostres llengües
Quan parles català,
Mires Perpinyà amb una altra idea.
Quan parles francès,
Mires la França lliure i oberta.
Quan parles italià,
Mires Roma amb olor de pasta.
Quan parles xinès,
Mires Hong Kong pensant en King Kong.

Quin tresor aquestes llengües,
Per això cal pas oblidar-les.
Perdudes o pas perdudes,
Ens agraden totes.
I qualsevol que parlis,
Totes són boniques
Perdudes dins les illes,
O als continents.
NATHAN OLIVA i LOÏC DUTERTRE
6a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
22/1/2016

La llengua serveix…

Visc a Sant Llorenç de la Salanca,
a la plana i no a la muntanya,
a una hora de la frontera,
i allà parlem català.

Amb els meus germans
parlem dues llengües: català i francès
i podem utilitzar-les per fer amics,
per viatjar i moltes més altres coses.

El català em serveix per…
Per fer castells, diables
i moltes més altres tradicions catalanes.
Quan anem al sud puc parlar amb la gent.

Animi al Barça en català
i quan guanya encara més!
També vaig a les festes catalanes
i el meu pare va a les manifestacions catalanes.

VICENÇ CASENOVE
6a B
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
22/1/2016
Qui ets?

Bla,bla,bla
què diu aquest humà?
No entenc ni un pèl,
sembla caigut del cel.

Do you speak English?
Quina llengua parla?
Deu ser d’un país llunyà.

¿Cómo te llamas?
Com m’agradaria poder comunicar-m’hi!
M’agradaria cantar com aquest humà.

La llengua m’ajudarà
però quina he d’utilitzar?
Buon giorno, comment ça va?

Una llengua per un país,
la llengua per estimar
que bonic saber-la i parlar-la!
ALEXANDRE PATIN
6a B
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
21/1/2016
Una llengua universal

El nostre bonic Canigó
Símbol de la nostra unió
Llengua i tradició
Compartim la mateixa passió.

El rossellonès, parlem
Ells, el gironí
Però tots ens movem
Cap a un sol camí.

Constituït de moltes branques
El català ens permet comunicar
No hi ha cadenes ni tanques
Que aturin el nostre parlar.
LLUÍS HAYDN i FLAVIO MAURETA
3a B
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
22/1/2016

LA NOSTRA LLENGUA

Un dia ens aixecarem,
ens revoltarem i cridarem
per salvar la nostra llengua
i crear una llengua.

Cadascú la seva llengua
que ens segueix i ens representa
ens fa entendre qui sem
i quin país representem.

Un país, una nació,
uns valors i una llengua,
seguirem la tradició
i continuem aprenent-la

La història no s’acaba
i mai no s’acabarà,
si salvem la nostra llengua,
la nació ens ho agrairà.

MATÉO GUDE
3a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
21/1/2016

La Nostra Llengua

Al Nord o al Sud
una llengua ens agermana,
la parlem perquè volem
i ningú ens la mana.

Potser la sabem de naixement,
potser l’hem après a la Bressola,
o potser, simplement
la parlem perquè ens mola.

Al Conflent, Vallespir o Rosselló,
A Andorra, al Sud o a la Cerdanya
o mar enllà, a les Balears,
la llengua sempre ens acompanya.

Quina és aquesta llengua
que a tanta gent fa parlar?
No la saps? La vols conèixer?
Vine a aprendre el català!!!

GUILLEM PUIG
3a A
COL·LEGI POMPEU FABRA LA BRESSOLA
21/1/2016

“Sense música la vida seria un error.”

Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)
Filòsof alemany
LA VIDA SENSE MÚSICA…
La música és una llei de moralitat,
li dóna ales a la mentalitat
i energia a la imaginació.
És un encant a la tristesa, a l’alegria i a la vida.

Com el llenguatge, la música necessita una escriptura
La música és la llengua de les emocions.
És un soroll que reflexiona,
Comença quan s’acaba el poder dels mots.
Elisa Casals
Cinquena A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
“Tu aimeras ton voisin tordu/ de ton coeur tordu”
“You shall love your crooked neighlor/ with all your crooked heart”

Auden

PODRÍEM DIR…

Podríem dir que els humans
no sempre poden entendre’s.
Però donem-nos les mans!
Perquè malgrat les diferències,
tots parlem la mateixa llengua.
la llengua dels sentiments.
Així, fem que tothom es comuniqui amb ella
i estiguem tots units.

Parla-la!
No la deixem ser una llengua morta!
No ens deixem portar per l’egoisme o el sentiment de superioritat.
No els deixis portar-te per la indiferència i la crueltat.
Pensen poder-la eliminar,
aquesta bella llengua?

No ho permetrem!
Aquesta gent que ens volen fer callar,
només perquè ja no saben com l’han de parlar…
Però no poden apagar-la,
aquesta flama.
D’aquesta no n’has de tenir por,
aquesta és de les que crema sense destruir,
que ens abrasa per ser millors,
que incendia sense danyar.
Que ens fa avançar,
i com una onada enfurismada i revoltosa,
no es pot aturar.
Rita Callol Soufflet
Quarta A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16

LES LLENGÜES!

Cadascú parla la llengua que vol parlar,
cadascú té la seva manera de pensar.
Cadascú interpreta la seva llengua com vol,
cadascú pot parlar-la quan vol.

Cada llengua té personalitat,
cada llengua ens serveix a moltes coses.
Cada llengua té coses a explicar,
cada llengua ens fa avançar.

Cap llengua té propietari,
cap llengua és igual que una altra.
Cap llengua és inútil,
cap llengüa és inutilitzada.
Thelma Riera
Quarta A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
MIRANT EL CANIGÓ

Per què una persona
pot prohibir una
llengua? però,
quins drets té?

Ho sé! Té el dret
de treure l’alegria,
i reemplaçar-la
per tristesa.

Però aquesta persona,
mai ha estat trista,
i no sap el dolor
que és ser-ho.

Christen Duchesne
Cinquena B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16

Pensant en els meus avis…
NO PODER PARLAR UNA LLENGUA

Prohibicions, identificacions,
obligacions i imposicions.
Tots aquests «ions»
Que signifiquen por, tristesa,
pressió i canvis brutals.

No poder parlar una llengua,
quedar amagats, la inseguretat.
El que ens impedeix continuar
i viure com el nostre cor ens diu.

No poder parlar una llengua.
La nostre esperança se’n va.
De no parlar la nostre llengua,
De no parlar el català,
De no parlar la nostra vida.

Loly Aginor
Cinquena B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
LA LLENGUA ÉS COM EL MAR

La mar és com una llengua
de vegades és calma, i de cops no.
La mar pot ser tranquil·la i molt honesta,
però pot ser molt poc amical.

La mar és com la llengua,
perquè ella també vol ser lliure.
La mar pot ser molt protectora
i també molt perillosa.

La mar és com la llengua,
té una opinió com els Catalans,
i es separada en dos com la Catalunya,
-nord i sud-
nosaltres sem tots germans.
Vicenç Girodeau
Cinquena A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16

LA CREACIÓ DEL LLENGUATGE
Fa molts anys,
En països llunyans,
L’home va inventar,
Maneres de s’expressar.

La seva cara va començar a ensenyar emocions,
I això, va ser una de les més grans revolucions.
Va continuar amb els gestos,
Tant com bruscs, petits, grans o dolços.

De la seva boca van sortir paraules i sons,
I es van desenvolupar en interrogacions i exclamacions.
Va començar a escriure a la roca;
I això va marcar el final d’una època.

Avui en dia, la manera que comuniquem
No és gaire diferent;
I per haver-nos trobat una manera d’ens exprimir,
Els nostres avantpassats podem aplaudir.
Isalina Peyre
Quarta B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
La llengua és un tresor
Jo no sóc ric,
però tinc uns tresors que tenen més valor que els sous:
Sé parlar 3 llengües.
Em fa 3 tresors.
Quan me demanen si vull sous
jo dic «no»,
Jo vull saber un altra llengua.

Sense aquestes llengües no podem comunicar,
sense comunicar no podem veure amics,
sense amics és impossible de viure.
Quan veig persones que no tenen amics em dic…
«Aquest no ha comprès que té un tresor».

És per això que te dic
Que totes les llengües són un tresor que cal quedar…
Dins del nostre Cor.

Pablo Lafay-Beringuer
Cinquena A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
LLENGUATGE METEOROLÒGIC

I si el cel tenia vida,
i si tenia sentiments,
imagina un segon que té un cor
“i quins serien els seus sentiments?”

Tot simplement…
Quan està trist plora,
es buida,
aixo és quan plou

“Enervat?”
això són els llamps
“i com expliques les estrelles fugaces?”
quan està somiant…

Seria possible, no?
“pot ser, però una darrera…”
“…quan esta feliç…”
surt el sol!

Això seria el llenguatge del cel.

Louna Branco
Quarta B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16

SUCRE,SABATES I NOTES

En aquest món,
tots hi són:

Les paraules dolces,
com el “sucre”,
que es fonen dins les boques.

Les paraules que fugen,
com les “sabates”,
que baixen dins l’escala de la vida,
però tot i així creuen que pugen.

Les paraules que sonen,
com les “notes”,
però no s’entredevoren.

Tot això és per ensenyar
que no podem viure l’un sense l‘altre…
Cadascú té el seu lloc a la vida
perquè una frase és un “grup de mots”,
i un món és un “grup de gent”.

Pau Barceló
Quarta B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16

Imitant en Pere Quart.

Tirallonga de monosíl·labs i bisíl·labs

(Déu).
Què vols?

(Jo)
Doncs jo vull, ei si pot ser:
Un poc de nens?
I un xic de nenes?
Un poc d’homes?
I un xic de dones?
Un poc de pinya?
I un xic de folre?
Un poc de segons?
I un xic de terços?
Un poc de quarts?
I un xic de quints?
Un poc dosos?
I un xic de gent?

Vull ser…
A dalt? A baix?
Al mig? A sota?
A sobre? Al costat?
Gran? Petit?
Mitjà? Alt?
Baix? Gras?
Prim? Lleuger?
Pesat? Fort?
O res?
No!

Tot el que vull és un “castell”!

Ei, si pot ser.
Rafael Casenova
Quarta B
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16
LA LLENGUA ÉS COM EL MAR

La mar és com una llengua
de vegades és calma, i de cops no
la mar pot ser tranquil·la i molt honesta,
però pot ser molt poca amical.

La mar és com la llengua,
perquè ella també vol ser lliure
la mar pot ser molt protectora
i també molt perillosa.

La mar és com la llengua
té una opinió com els Catalans
i es separada en dos com la Catalunya,
-nord i sud-
nosaltres sem tots germans.
Vicenç Girodeau
Cinquena A
Col·legi Pompeu Fabra La Bressola
22/01/16